UN AGOST DE CINE

Aquest és el meu segon article. He decidit començar la tradició mensual de parlar breument de les pel·lícules que he vist al llarg del mes. Així doncs sense més preambul comencem.

Parlaré de les pel·lícules en ordre cronólogic, així doncs, no espereu saber quines són millors o pitjors que les altres fins que veigueu la Tier List.

Spiderman: brand new day

La quarta entrega de la saga de l'home aranya va arribar els cinemes aquest agost. Jo vaig anar bastant tard a veure-la a causa de la falta de temps. Malgrat que tothom deia que era la millor pel·lícula del personatge i que era el gran retorn als orígens, a mi personalment em va semblar molt sobrevalorada.

Em va agradar i aplaudeixo moltes decisions de la pel·lícula. Per primera vegada en tota la saga d'en Holland em va agradar el personatge d'en Peter i el de l'Spiderman. Crec que allunyar-se de Tony Stark i dels personatges clàssics de la trilogia original em sembla un gran encert. Ens van tornar el disseny original d'en Hulk que és una cosa que jo agraeixo moltíssim. Afegir en Punisher em va semblar una aposta molt arriscada, ja que és un personatge molt adult als còmics i era difícil respectar la seva essència en una pel·lícula enfocada a un públic infantil i juvenil, però ho van fer prou bé. El personatge de la Jean Grey em sembla genial i tot el dilema d'home i aranya de la pel·lícula (malgrat que no es va resoldre de manera satisfactòria.) Em va semblar interessant.

Però la pel·lícula no és perfecte i té molts aspectes que em tiren enrere. Els personatges d'en Ned i la MJ em sobren, sobretot la MJ, ja que separant-se d'ella podrien haver explorat altres parelles pel personatge. El gir de guió em va semblar obvi i el dolent avorrit. Hauria trobat molt més interessant recórrer a algun dels dolents dels còmics com en Rhino, l'escorpí, el voltor, l'electro, en sandman, el follet verd...

En conclusió, és una pel·lícula que em va agradar bastant malgrat que crec que la van sobrevalorar moltíssim.

I love to singa

Aquest agost m'he reaficionat als curts d'animació. "I love to singa" és una història simpàtica sobre un mussolet a qui li agrada cantar malgrat que la seva família no el deixa. Recomano molt mirar-lo, sobretot als més petits de la casa.

Betty Boop in SNOW-WHITE

Com he dit al punt anterior m'he aficionat als clàssics d'animació. Aquest curt en concret em sembla una obra mestra de l'animació. L'apartat visual i sonor són boníssims, sobretot l'escena de la cançó del pallasso.

Fritz the cat

Caòtica, irreverent i gamberra. La pel·lícula "Fritz the cat" és una joia del passat. En el context sociocultural d'uns Estats Units dels seixanta neix en Fritz. Un gat irreverent que com tants joves de l'època es fa preguntes revolucionàries mentre es deixa endur pels estupefaents i el sexe desenfrenat.

La cinta reflexiona sobre diverses situacions del moment. La segregació, el racisme, el moviment hippie, l'extremisme, la religió i la violència policial. Bakshi no respecte a res ni a ningú rient-se fins i tot del mort i qui el vetlla.

En Fritz és un gran personatge. Un picar revolucionari amb ànima de poeta que s'abandera de totes les causes possibles fins i tot de les que no li pertoquen.

El film utilitza el característic estil d'animació de Bakshi per dibuixar un món d'animals antropomòrfics. Una absoluta joia dels setanta que retrata la realitat americana des de la sàtira més intel·ligent.

Betty Boop in judge for a day

No tinc absolutament res a dir sobre aquest curt. És simpàtic i divertit però dels més avorrits de la Betty Boop.

Pearl

Pearl era una pel·lícula que tenia pendent des de fa temps. La preqüela de la fantàstica "X" ens narra la història de l'àvia quan era jove.

M'encantaria dir que és una gran pel·lícula de terror o una revolució del gènere, però malauradament no és així. Pearl em sembla la pel·lícula més sobrevalorada que he vist en molt de temps. No és una mala pel·lícula, però no mereix està en tants tops de les millors pel·lícules de terror de la història.

Sembla un slasher escrit per rodoreda, però si agaféssim la part dolenta de l'escriptora. Els personatges no estan gens desenvolupats (a excepció de la Pearl i la mare.) i la majoria no ens importen gens.

La premissa és molt interessant. Una noia humil que té somnis de grandesa que ha de conviure amb una mare autoritària i un pare discapacitat desenvolupa tendències assassines. El desenvolupament a partir d'aquí és desastrós. Recordo que quan van saltar els crèdits vaig pensar que com era possible que agafessin un primer acte i el convertissin en una pel·lícula.

L'apartat terror de la pel·lícula és el més decebedor. En cap moment com a espectador sents terror o amenaça. Tampoc serveix com a thriller. El terror d'aquesta pel·lícula resideix en la protagonista, però en cap moment sents sensació de perill o temor senzillament ho veus amb indiferència. Com a pel·lícula feminista tampoc crec que serveixi massa. La protagonista és una noia que no pot seguir els seus somnis per la societat, però no es retrata des d'un punt de vista feminista.

La relació entre la Pearl i la seva mare és el millor de la cinta i l'escena del sopar on es discuteixen és la segona millor escena. La millor escena és la del soliloqui de la Pearl.

Potser vaig ser jo que no vaig connectar amb la pel·lícula, però realment no entenc com és considerada una pel·lícula tan bona. Tant de bo tornar-la a veure una segona vegada i em faci canviar d'opinió, però ho veig complicat.

The ugly stepsister

Fastigosa i sublim. Una representació fidel dels contes originals dels germans Grimm. És com si la Substància i Pearl haguessin tingut una filla. Aquesta pel·lícula va ser una gran sorpresa. M'esperava la típica cinta de body horror i terror elevat que no aportaria res al gènere i m'equivocava.

La pel·lícula narra la història de la ventafocs des del punt de vista de la germanastra lletja. Narra d'una manera absolutament incòmoda i fascinant el terror darrere de les expectatives socials, els cànons estètics i el famós "male gaze."

Així doncs, la pel·lícula a poc a poc es converteix en un espectacle mòrbid de body horror mentre anem veient a la protagonista caure a la bogeria i l'obsessió amb la bellesa. Jo soc poc impressionable i vaig acabar amb l'estómac absurdament remogut.

Aquesta pel·lícula mira a Pearl i puja l'aposta. Fa bé tot el que Pearl no. Funciona tant com a pel·lícula de terror com a pel·lícula feminista. És incòmode però reflexiva a parts iguals. Em penedeixo de no haver-la vist al cine quan en vaig tenir l'oportunitat.

Tadeo Jones y la lampara maravillosa

La quarta entrega de Tadeu Jones és una pel·lícula simpàtica. És de les quatre la més fluixa (la tercera no l'he vista) però no deixa de ser una pel·lícula simpàtica per veure amb els més petits de la casa.

La pel·lícula toca temes d'actualitat, des de la IA fins a les relacions pare filla. Malgrat que al doblatge català no li van donar cap tret distintiu, em sembla meravellós que la versió original Colom parli amb accent gallec i sigui una paròdia del Xocas.

The adventures of Baron Munchausen

Un clàssic del cinema per tancar l'agost. La pel·lícula és una meravella. Un delirí d'una era ja antiquada del cinema. Les aventures del baró Munshausen, malgrat que a priori pugui semblar una pel·lícula infantil és en realitat una filosòfica i simbolista història sobre la mort, la bogeria, la saviesa, el temps, l'amor, la guerra i sobretot la raó.

La vaig mirar, ja que en un vídeo de YouTube la mencionaven com una de les inspiracions de Eichiiro Oda a l'hora d'escriure One Piece i com a forofo absolut de la saga de manga que soc vaig voler-la mirar.

El baró Munshausen té aquesta estètica retro "cartró-pedra" de les pel·lícules antigues. És un espectacle d'efectes especials pràctics i digitals antics.

El guió brilla pels seus simbolismes. Els reis de la lluna que poden separar el cap del cos separant la raó i els impulsos, l'àngel de la mort que al llarg de tota la pel·lícula persegueix al baró... Etc.

Un clàssic que recomano només a aquells qui ja estiguin familiaritzats amb aquest tipus de cinema fantàstic antic, ja que, per una persona novella en el gènere pot ser un pèl aclaparadora.

Tier List

Aquestes han sigut totes les pel·lícules que he consumit al llarg de l'agost. He gaudit molt d'algunes d'aquestes cintes i d'altres no n'he gaudit tant. Així doncs, després de presentar-vos totes i cadascuna de les pel·lícules us deixo la tier list aquí. Finalment, recordeu que no soc un expert en res, només un pingüí amant del cinema.